Potser el tret més significatiu de la XTC és que els telecentres no són de titularitat de la Generalitat de Catalunya, sinó que es creen a partir de l’acord entre aquesta i les corporacions locals, i en alguns casos amb entitats sense ànim de lucre. Aquesta estratègia respon a l’afany que els responsables més pròxims al territori, i a la ciutadania on s’ubica el telecentre, es facin seu el projecte i ho assumeixin amb responsabilitat, fent-se càrrec dels costos del local i de personal (han de contractar al dinamitzador). D’aquesta manera també aconseguim que el telecentre no es percebi com una cosa estranya al municipi, sinó que s’integra a la infraestructura pública normal i és gestionat pels responsables públics i agents socials habituals.

La XTC vol, i ha de créixer, i pretén fer-ho mitjançant una gran campanya d’adhesió perquè altres iniciatives semblants existents puguin formar-ne part i beneficiar-se dels avantatges que ésser sota aquest paraigües únic pot proporcionar-los. Aquesta campanya no es limita a telecentres o xarxes de telecentres físics, sinó que pretén l’adscripció o la generació de sinèrgies també amb comunitats virtuals i xarxes ciutadanes de tota índole que comparteixin amb la XTC aquest objectiu fonamental que és acostar la Societat del Coneixement a tots, fer que la xarxa sigui de tots i per a tots.

Des d’aquesta mateixa pàgina, totes aquestes iniciatives que ho desitgin podran properament accedir a una sol·licitud per poder formalitzar l’adhesió a la XTC i així aconseguir efectivament que entre tots la convertim en una xarxa de xarxes.